SINOPSI

“Inèrcia va ser la darrera proposta escènica de la primera època de Moma Teatre. I no sols des del punt de vista cronològic: amb Inèrcia va acabar la fase de provatures. (…) Al programa de mà assumeix la denominació de taller, és el resultat d’un treball d’improvisacions. (…) L’aparell textual que sosté el conjunt d’improvisacions que la componen és molt lleu i es redueix a uns pocs fragments, qualificats com a poemes pels seus autors, Pep Ricart i Carles Alfaro, on s’insisteix, d’una manera entre inconnexa i onírica, en el tema del tempus fugit. En aquest cas, el temps que fuig és la infantesa.

Inèrcia va ser un espectacle impactant. Inquietant, fins i tot en els seus moments més innocus. Recorde molt especialment l’ambient, el clima creat per una il·luminació que Carles Alfaro mateix no dubta en definir d’atrevida: Llevat d’unes llums zenitals situades com a illes en l’espai, no hi havia cap altre focus penjat (…) L’espai escènic era la sala de treball mateixa de la companyia, que estava pintada de negre. Sobre aquestes parets “els xiquets d’una guarderia, situada al segon pis del nostre edifici, baixaren un dia a pintar-les amb clarió” i els actors mateixos es lliuraven a aquesta práctica -traçant-hi ratlles, escriure noms, o fer dibuixos de tal infantil- tot al llarg de la representació.”

Rodolf Sirera.

“Moma Teatre 1982-2002. Vint anys de coherència”.

Edició de Josep Lluís Sirera. Ed. Bromera.

REPARTIMENT

Inés Diaz
Cristina García
Iolanda García
Joan Giralt
Empar Sanjuan
Paco Zarzoso

EQUIP ARTÍSTIC

Direcció: Carles Alfaro
Poemes: Pep Ricart i Carles Alfaro
Música: Arvo Pärt
Cartell: Moma Teatre