L’URINARI

1996

De Paco Sanguino

Traducció de Ferran Torrent

 

Estrenada en Teatro Principal de Alicante -Muestra de Autores Contemporáneos-

«Aquesta peça està escrita per un dels autors de METRO i tenen molts elements comuns. L’acció està situada en un lloc molt especial (els urinaris d’un cinema), és una història d’ara i d’ací, amb uns personatges dels quals sabem molt poc, que juguen uns amb els altres, amb uns diàlegs molts atractius i un final obert. En cap de les dos sabíem quan acabava, quina havia estat la veritable història. Cada espectador la podia imaginar segons el seu criteri.

Hi predomina l’asèpsia i la fredor, els tons blavosos i blancs, les simetries lleugerament desplaçades. L’espai transmet aqueixa naturalitat textual que, al mateix temps, s’impregna subtilment d’estranyament. L’urinari comença amb la projecció de l’inici d’una pel·lícula sobre la paret del fons, i acaba amb el final, amb els títols de crèdit. Alfaro executa així un recurs molt habitual en el seu teatre com és la juxtaposició espacial, en aquest cas l’espai latent, el cine, amb el lloc de l’acció, els urinaris.»

Martina Botella i Xavier Puchades. Vint anys de coherència. Moma Teatre 1982-2002. Ed. Bromera

REPARTIMENT

Toni Misó
Manuel Ochoa
Manolo Melero
Amparo Ferrer Bàguena

EQUIP ARTÍSTIC

Direcció: Carles Alfaro
Espai escènic i il·luminació: Carles Alfaro
Realització d’urinaris: Jesús Soto i Isabel Soto
Fusteria: Odeon Decorats
Cartell: Andreu Alfaro
Cap tècnic: Joan Falcó
Assistents tècnics: Toni Sancho i Josep Maravilla
Regidor: Josep Calatayud
Ajudant de producció: María José Peréz
Producció: Joan Carles Dauder

GALERIA D’IMATGES