LA CAIGUDA

2002

d’ALBERT CAMUS

Traducció i adaptació teatral de Rodolf Sirera

Direcció: Carles Alfaro

 

Estrenada en el Teatre Nacional de Catalunya. Coproducció Moma Teatre – TNC (2002)

Estrenada en castellà, Teatro Central de Sevilla. Coproducció Moma Teatre – TNC (2003)

SINOPSI

Un espectacle rabiosament contemporani, amb un text esplendorós i incisiu, una interpretació intensa, una plàstica escènica, i límpida, tot això dirigit amb pols segur per Carles Alfaro.

Josep Lluis Sirera. Vint anys de coherència. Moma Teatre 1982-2002. Ed. Bromera

Fotos: Jordi Pla.

«En La caiguda, l’intèrpret (Francesc Orella) és assetjat per l’aigua, un ingredient poc freqüent en el teatre però ací particularment eficaç. Un assetjament marítim que transmet tota la inestabilitat de l’èsser que parla, la instrospecció freda en què es veu submergit. A mesura que avança l’espectacle el nivell de l’aigua anirà pujant lentament en una progressió amenaçadora i alhora purificadora.

(…) Tot i que concebuda com una novel·la curta, La caiguda (1957) té talment l’estructura d’un monòleg dramàtic que clamava a veus l’adaptació escènica, com ja va fer la filla de l’autor, Catherine Camus. La proximitat genèrica afavoreix una iniciativa d’aquest tipus; però, sens dubte, és la intensitat i la pregonesa de la paraula de Camus la que veritablement s’imposa com un material dramàtic de primeríssim rengle. La força aclaparadora del text i la capacitat que té d’anar fins als fons de l’ànima humana és l’aspecte primordial que justifica per si sol la decisió de dur a l’escenari una peça tan singular que no ha perdut ni un capciró de vigència.»

Francesc Massip. Vint anys de coherència. Moma Teatre 1982-2002. Ed. Bromera.

La crítica ha dit:

«Moma Teatre torna a apostar per un muntatge compromés i acurat, amb un text colpidor, una posada en escena impecable i un treball actoral d’una rotunditat absolutament singular. (…) Tot l’escenari és un rectangle d’aigua que envolta el llit o el banc des d’on el personatge va desgranant la seua torturada confessió. (…) Un espectacle imprescindible.»

Repartiment:
Francesc Orella

Dramatúrgia: Carles Alfaro i Rodolf Sirera
Espai escènic i il.luminació: Carles Alfaro
Ajudant de direcció: Ferran Català
Efectes sonors: Quique Morales
Cartell: Moma Teatre
Fotografia: Jordi Pla
Equip tècnic i de producció: Moma Teatre
Vestuari: Joan Miquel Reig
Composició Musical: Joan Cerveró

Coproducció MOMA TEATRE I TNC

Va rebre  PREMI MAX AL MILLOR ACTOR, FRANCESC ORELLA ; MILLOR ESCENOGRAFIA, CARLES ALFARO. 2003

MILLOR ESPECTACLE, MILLOR ESCENOGRAFIA CARLES ALFARO I MILLOR TEXT O VERSIÓ, RODOLF SIRERA. 2003

FINALISTA PREMIS MAX

AL MILLOR EMPRESARI O PRODUCTOR PRIVAT D’ARTS ESCÈNIQUES. 2003

PREMIS DE LA CRÍTICA VALENCIANA AL MILLOR ESPECTACLE; MILLOR CONTRIBUCIÓ PLÀSTICA, CARLES ALFARO; MILLOR CONTRIBUCIÓ DRAMATÚRGICA, MILLOR ACTOR, FRANCESC ORELLA, MILLOR DIRECCIÓ, CARLES ALFARO 2002

PREMIS BUTACA DE BARCELONA AL MILLOR ACTOR FRANCESC ORELLA 2002

GALERIA D’IMATGES