SINOPSI

En la posada en escena de Moma, (…) les parets que formaven l’escenari s’anaven tancant fins a arribar a un moment d’ofec i, després del clímax, les parets es van reobrir, i tot tornava a la calma. (…) Tot el que jau en l’inconscient, en la ment de l’alumna i del professor, es pot sentir a la sala; ja no hi ha tan sols espai per a les idees… “En aquesta obra l’espectacle està posat en el lloc del personatge, fins i tot en la pell de l’alumna mateixa.”

(…) La lliçó, igual que La Cantant Calba formaven part d’un projecte conjunt de les dues primeres obres de l’autor. La lliçó va continuar cinc anys després amb el sentiment d’opressió que ja es veia en La cantant calba. “De l’escenografia d’aquesta emana una sensació de tancament que carrega l’ambient d’ansietat i açò es va intensificant en el transcurs de l’obra. L’espai oprimirà el personatge i l’espectador fins al moment de clímax que precedeix la calma. En La lliçó la sensació és intensa, perquè la distància física que separa el professor de l’alumna es va reduint a mesura que s’intensifica la tensió. En la posada en escena de Moma per a acrèixer aquest fet, les parets que formaven l’escenari s’anaven tancant fins a arribar a un moment d’ofec, i després del clímax, les parets es van reobrir, i tot tornava a la calma.”

Anabel González.“Ionesco i Moma Teatre: Més que un projecte” 

MOMA TEATRE 1982-2002. VINT ANYS DE COHERÈNCIA.

Edició de Josep Lluis Sirera.

Ed. Bromera.

REPARTIMENT

Pep Cortés
Cristina Plazas
Laura Useleti

EQUIP ARTÍSTIC

Espai escènic i il·luminació:
Carles Alfaro
Ajudant de direcció: Pep Ricart
Realització d’escenografia:
Odeon Decorats
Realització del Mural:
Marta Villazón
Vestuari: Joaquín Hinojosa
Cartell: Andreu Alfaro
Cap Tècnic: Joan Falcó
Assitent tècnic: Toni Sancho
Ajudant de producció:
María José Peréz
Producció: Toni Benanvent i Jordi Dauder

Va rebre:

PREMI DE LA CRÍTICA A LA MILLOR DIRECCIÓ, CARLES ALFARO;

PREMI DE LA CRÍTICA AL MILLOR ACTOR, PEP CORTÉS. 1996

PREMI AL MILLOR ACTOR, PEP CORTÉS; A LA MILLOR IL·LUMINACIÓ CARLES ALFARO; A LA MILLOR DIRECCIÓ, JOAQUÍN HINOJOSA. 1997 PREMIS DE TEATRES DE LA GENERALITAT VALENCIANA.