El cas Woyzeck [30]

Un projecte de MOMA TEATRE

en preparació

(30 anys després…)

Què és allò que en nosaltres menteix, roba, assassina…?

George Büchner (Correspondència)

Qui, com Woyzeck, no ha dormit

amb un constant despertar desassossegat,

amb el sentiment d’estar mort,

sentint por de la seua pròpia veu i …

del seu espill;

covant un sentiment sord

que s’apodera d’ell,

consumint-lo,

sense trobar cap eixida,

cap crit per al dolor,

cap exclamació per a !’alegria,

cap esperança?

 

Woyzeck ens commou el que sempre ha mogut el món: les passions. La malaltia de Woyzeck, assetjat per la vida -la qual anhela comprendre-, és la lluita amb si mateix.

La formació científica de Büchner li va ensenyar que és molt difícil per a l’ésser humà resistir-se a les demandes de la naturalesa, siguen de la veixiga urinària, de l’estómac … o del cor. Si se li lleva a aquest ésser humà el fre de la por, de la religió, de la “moral”, només queda l’home nu, només queda la indefensió davant aqueixes demandes.

 Sols queda Woyzeck.

 

El seu cor batega sota cada síl·laba.

Els seus ulls veuen allò que és invisible.

La seua boca mussita allò que és terrible.

La seua oïda escolta allò que és impossible.

 

Woyzeck, impotent per comunicar-se amb el món, no trobarà, entre la raó i la follia, cap altra eixida que l’acte més violent: l’assassinat de la seua estimada com una autoagressió que, en realitat, representa el seu propi alliberament. Büchner converteix l’acte homicida de Woyzeck sobre Maria en el més torbador i paradoxal acte d’amor.

 

El cas Woyzeck.

Un cas criminal. Un cas clínic.

Un assassinat convertit en un acte d’amor.

Un drama escrit amb sang i que parla de sang.

Una ferida, encara avui, sense cicatritzar.