CARLES ALFARO HOFMANN. VALENCIA, 1960 

 

Entre el 1977 i el 1981 segueix estudis i seminaris d’ interpretació a càrrec d’Antonio Diaz Zamora (València), Odin Teatret (Dinamarca), Roy Hart Theatre (França), Faunus Theatre (Dinamarca) Firlenfanz (Alemanya), Martin Adjemián, Jesús Aladrén (Madrid)…

El 1982 funda la companyia Moma Teatre a València i estrena The Knack, d’Ann Jellicoe, dirigida per Martin Adjemián, en el qual intervé com a actor i ajudant de direcció. L’ any següent, amb la mateixa companyia, dirigeix el seu primer muntatge, en el que també actua: El malalt imaginari, de Molière.

Es diploma com a director per The British Theatre Assotiation for Directors and Drama Instructors, l’any 1985. Participa com a ajudant de direcció en Sueño de una noche de verano, dirigida per Franzisca Aarflot, en Oslo. En 1986, col·labora com a ajudant de direcció en Poeta en Nueva York, de Federico García Lorca, dirigida i produïda per Joaquín Hinojosa.

En 1986, amb Moma Teatre, intervé com a actor, director i dissenyador de l’espai escènic i la il·luminació en El Montaplatos (1987) de H. Pinter, com a director  i dissenyador de l’ espai escènic i la il·luminació en La Cantant Calba (1991) d’E. Ionesco, dirigida per J. Hinojosa.

Al 1990, treballa com a director en Entre els porcs, d’Athol Fugard, del Centre Dramàtic de la Generalitat Valenciana; en El cas Woyzeck, de G. Büchner (1992), amb Moma Teatre; i Quixot de Bambalina Titelles.

És adjunt a la direcció en La vida es sueño (1988), de Calderón de la Barca, dirigida per Franzisca Aarflot a Oslo i en Una llamada para Pirandello (1991) de A. Tabuchi, producció del Centro Dramático Nacional, dirigida per J. Hinojosa.

Dissenya l’escenografia d’El Mussol i la Gata (1989) de Pavana-Centre Dramàtic de la Generalitat Valenciana. També va col·laborar en Quimera y Amor de don Perlimplín con Belisa en su jardín (1990), de García Lorca, dirigida i produïda per José Luis Gómez.

En 1993 va dirigir i dissenyar l’espai escènic i la il·luminació de Metro, de Paco Sanguino i Rafael González, per a Moma Teatre. Aqueix any obté dins dels Premis de Teatre de la Generalitat Valenciana, el premi millor direcció per l’espectacle El cas Woyzeck. Al 1993, obté l’ accèssit com a millor director per El cas Woyzeck per l’Associació de Directors d’Escena.

Metr1

El 1994 dirigeix i dissenya tant l’espai escènic com la il·luminació de l’espectacle Borja-Borgia de Manuel Vicent, Moma Teatre.

El 1995, dins dels Premis de Teatres de la Generalitat Valenciana, obté el premi a la millor direcció per l’espectacle Metro, de Paco Sanguino i Rafael González. Dirigeix i dissenya l’espai escènic i la il·luminació de l’ obra Càndid, una coproducció de Moma Teatre i Talleret de Salt.

En 1996 obté, dins dels Premis de Teatres de la Generalitat Valenciana, el premi a la millor direcció per Càndid i el premi a la millor il·luminació per Borja-Borgia. També dissenya l’espai escènic i la il·luminació de les obres de La lliçó, de Ionesco, per a Moma Teatre, i Per què moren els pares? de Carles Alberola, per a Albena Produccions. Igualment, dirigeix i dissenya l’espai escènic i la il·luminació dels espectacles El Muntaplats, de Harold Pinter, i Urinari, de Paco Sanguino per a Moma Teatre.

En 1997 dirigeix i dissenya l’espai escènic i la il·luminació de l’obra Las sillas, d’Eugène Ionesco, per a Teatro de la Abadía, amb José Luis Gómez i Verónica Forqué. El mateix any obté dins dels Premis de la Generalitat Valenciana, el premi a la millor il·luminació per La lliçó. El 1997 s’inaugura la sala Espai Moma a València, sota la seua direcció artística, i dirigeix i dissenya l’ espai escènic i la il·luminació de l’ obra L’Altre, de Paco Zarzoso, per a Moma Teatre.

El 1998 obté, dins dels Premis de Teatres de la Generalitat Valenciana, el premi a la millor il·luminació L’altre. Dissenya l’espai escènic i la il·luminació de les obres Joan el Cendrós, de Carles Alberola i Roberto García, per Albena Teatre; i Los Hermanos Pirracas en Nemequitepà, d’Esteve i Ponce.

El 1999 dissenya l’espai escènic i la il·luminació de l’obra Besos de Carles Alberola i Roberto García, per a Albena Produccions. Dirigeix i dissenya l’espai de Los misterios de la ópera de Javier Tomeo, per a Geografías Teatro. Dirigeix i dissenya l’espai escènic i la il·luminació de Càndid , de Voltaire, per a Moma teatre, que obté el Premi de la Crítica a la Millor escenografia 1999/2000. També dissenya l’espai escènic i la il·luminació de Naturalesa i propòsit de l’Univers, de Durang, per a Moma Teatre.

El 2000 dirigeix i dissenya l’espai escènic, il·luminació i dramatúrgia de Varietés a la Cuina, un espectacle de Carles Alfaro per a Moma teatre. Co-dirigeix i dissenya l’espai escènic, dramatúrgia i interpreta Nascuts Culpables, basat en un recull d’entrevistes reals fetes a fills i nets d’antics nazis de P. Sichrovsky , per a Moma Teatre. Espectacle que va rebre el Premi de la Crítica Valenciana al millor espectacle de la temporada 1999-2000, Premi de la Crítica de l’Avenç, de Barcelona, Cultura 2000, premi a la millor direcció escènica i millor espectacle de Teatres de la Generalitat Valenciana 2000, i Premi Max a l’espectacle revelació 2000. Dissenya l’espai escènic de El Jardí de les delícies, de Jaume Policarpo.

El 2001 dirigeix i dissenya l’espai escènic i la il·luminació d’Incendiaris, de Max Frisch, per a Moma teatre. Dissenya la il·luminació de Paraules en Penombra de Gonzalo Suárez, coproducció d’Albena Produccions i Moma Teatre. Dirigeix Jaioak Errudun (Nacidos culpables) de P. Sichrovsky, coproducció de Tanttaka Teatroa i Moma Teatre.

El 2002 dirigeix i dissenya l’espai escènic i la il·luminació de La caiguda, d’Albert Camus per a Moma Teatre, en coproducció amb el Teatre Nacional de Catalunya, amb la qual ha obtingut cinc premis de la crítica valenciana, el premi “Butaca” de Barcelona al millor actor i tres premis de Teatres de la Generalitat. Dirigeix, dissenya l’espai escènic i la il·luminació de Quatre històries de Pinter, de Harold Pinter, per a Moma Teatre. Dissenya l’espai escènic i la il·luminació de Spot, de Roberto García, i de Cosí fan tutte, de Wolfang A. Mozart.

El 2003 dirigeix i dissenya l’espai escènic i la il·luminació de Les Llums, de Howard Korder, per a Moma Teatre i de L’escola de dones, de Molière, per al Teatre Nacional de Catalunya. Dissenya l’espai escènic i la il·luminació de Lisístrata, de Aristófanes, dirigida per Carles Santos. Obté el Premi Max de les Arts Escèniques, millor escenografia, i finalista a la millor direcció  per La Caiguda; al millor espectacle i millor escenografia dels Premis de Teatres de la Generalitat Valenciana per La Caiguda, i el IV Premi Internacional Alberic, Premis de la Crítica de l’ Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, per la trajectòria de 20 anys.

El 2004 dirigeix, dissenya l’espai escènic i la il·luminació de Don Giovanni, de W. A. Mozart, per a l’Institut de la Música.

El 2005 dirigeix, dissenya l’espai escènic i la il·luminació de La Controversia de Valladolid, de J.C. Carrière, per a Bitó, i de Ròmul el Gran, de F. Dürrenmatt, per al Teatre Nacional de Catalunya. Dissenya l’espai escènic i la il·luminació de Al menos no es Navidad, de Carles Alberola, per a Albena Produccions.

El 2006 dirigeix, dissenya l’espai escènic i la il·luminació de Les Noces de Fígaro, de W. A. Mozart, per a l’Institut Valencià de la Música; i El Portero de Harold Pinter, per a Teatro de la Abadía.

El 2007 dirigeix, dissenya l’espai escènic i la il·luminació de Què va passar Wanoulelé? de L. Nabulsi, per a Moma Teatre.

El 2008 dirigeix, dissenya l’espai escènic i la il·luminació de Tio Vània de Anton Chéjov, per al Centro Dramàtico Nacional i Macbethladymacbeth, de W. Shakespeare, per al Teatro Español.

El 2009 dirigeix, dissenya l’espai escènic i la il·luminació de Traïció de Harold Pinter, per a Teatre Lliure i La Calesera, de Francisco Alonso, per a Teatro de la Zarzuela.

El 2010 dirigeix, dissenya l’espai escènic i la il·luminació de El arte de la comedia, de Eduardo de Filippo, per a Teatro de la Abadía, per el qual obté el premi ADE (Asociación de directores de escena) al 2010 i Premi finalista Max de las Artes escénicas, per a la millor direcció, i millor espectacle. Al 2010 també dissenya l’espai escènic i la il·luminació de Que tinguem sort! de Carles Alberola, per a Albena Teatre.

El 2011 dirigeix, dissenya l’espai escènic i la il·luminació de José K, de Javier Ortiz, una coproducció de Studio Teatro i Festival de temporada Alta.

El 2012 dirigeix, dissenya l’espai escènic i la il·luminació El Lindo Don Diego, de A. Moreto, per a la Compañia Nacional de Teatro Clásico.

DSC_6268

El 2013 dirigeix, dissenya l’espai escènic i la il·luminació de L’Estranger, d’ Albert Camus, per a Teatre Lliure, i Petit Pierre, de Suzanne Lebeau, per a Bambalina Teatre Practicable.

El 2014 dirigeix, dissenya l’espai escènic i la il·luminació de Éramos tres hermanas de J. Sanchis Sinisterra, per a Teatro de la Abadía, i dissenya l’espai escènic i la il·luminació de Maror (òpera) de Mestre Palau dirigit per Antonio Díaz Zamora, per al Palau de les Arts.

Al 2015 dirigeix, dissenya l’espai escènic i la il·luminació de Atchúusss!! a partir de contes de Chéjov, per a Pentación, per el qual obté el Premi Ceres a la millor direcció d’escena.

atchus_escena_71_NoticiaAmpliada

Al 2016 dirigeix, dissenya l’espai escènic i la il·luminació de Vània de Chéjov, per a Moma Teatre y Teatros del Canal.

Al 2016 dirigeix, dissenya la il·luminació de Tartufo de Molière, per al Centro Dramático Galego en Santiago de Compostela.

Al 2016 assessora la direcció, dissenya la il·luminació de la comèdia musical Two ladies or not two ladies de la companyia Cashalada.

Al 2017 dirigeix, dissenya l’espai escènic i la il·luminació de La vida es sueño [105-106] de Calderón de la Barca, per a Moma Teatre, Teatros del Canal, Diputació de València, amb la col·laboració de l’Institut Valenciá de la Cultura i Fuentes de la Voz.

Al 2017 dirigeix, dissenya l’espai escènic i la il·luminació i la dramatúrgia de José k sobre uns textos del periodista Javier Ortiz, per a Moma Teatre.

ENTREVISTES

“L’estranger” – Entrevista amb Carles Alfaro. Teatre Lliure, 2012.

“El arte de la comedia” – Video promocional amb entrevista a Carles Alfaro.

“Éramos tres hermanas” – Clip promocional amb entrevista a Carles Alfaro.

CURRÍCULUM CARLES ALFARO

Currículum abreviat (valencià / castellà / anglés)

Currículum complet (valencià / castellà / anglés)